inici - novetats
qui som?
     objectius
     associacions
     partits i sindicats
     adhesions
     suport
manifest
agenda
mani-festa
     recorregut de la mani
     què demanem?
recursos
enXarxa't

GALERIA FOTOS

Per la igualtat des de la diversitat

Diferència

Desigualtat

veure cartell

PER LA IGUALTAT DES DE LA DIVERSITAT
Diferència no és igual a desigualtat

Ara fa 34 anys que a Nova York, transsexuals, gais, lesbianes i bisexuals es varen enfrontar per primera vegada a la policia que no deixava de fer detencions als locals d’encontre homosexual i n’extorssionava els propietaris. Vàrem començar a guanyar el dret de reunió i a eixamplar progressivament les nostres llibertats, vàrem començar a no amagar-nos i a dir a la societat que volem els mateixos drets. Des de llavors fins al present 80 països al món han despenalitzat l’homosexualitat i 12 reconeixen les parelles del mateix sexe, però cada dos dies es produeix un assassinat per homofòbia a llocs com Mèxic i Brasil; 70 països encara persegueixen gais i lesbianes i a 9 ens apliquen la pena de mort: Afganistan, Aràbia Saudí, Txetxènia, Emirats Àrabs Units, Iran, Mauritània, Pakistan, Sudan i Iemen.

L’Estat del Vaticà, en aliança amb els règims catòlics i de l’integrisme islàmic, continua fent boicot al dret d’orientació sexual a les Nacions Unides i a casa nostra els bisbes mantenen l’homofòbia de sempre, discuteixen les decisions dels parlaments autonòmics que reconeixen les parelles de fet i s’oposen a la promoció del preservatiu contra el VIH/SIDA. Ni tan sols respecten les decisions del Parlament Europeu. Mentre la jerarquia catòlica vulneri els Drets Humans i atempti contra la salut pública no mereixen cap suport de l’administració de l’ Estat. Qui encara no hagi fet la seva declaració de l’IRPF que marqui la seva aportació per a les ONGs i deixi en blanc l’aportació per a l’Església catòlica.

A casa nostra, malgrat una limitada llei de parelles i el suport majoritari de l’opinió pública, no ens volen reconèixer com a família ni tenim els mateixos drets que la resta de la ciutadania, com poder casar-nos. Cadascú ha de poder organitzar les seves relacions com li plagui, però en igualtat de condicions, fins i tot, per a qui vulgui optar o renunciar al matrimoni. Només som iguals per impostos i deures.

Encara que hem avançat força, no podem negar que el llenguatge quotidià és ple d’expressions injurioses i que mostrar la nostra afectivitat en públic és encara un repte. Per això celebrem el coratge de tantes persones que han fet pública la seva homosexualitat aquests darrers anys, tot contribuint a palesar la diversitat del col·lectiu de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals. Mereixen el nostre aplaudiment i també mereixen el nostre reconeixement tants i tantes voluntaris i voluntàries de les associacions que des de l’anonimat fa molts anys que treballen pels nostres drets i contra el VIH/SIDA.

Volem un futur on ningú no sigui discriminat ni discriminada per raó de la seva ètnia, discapacitat, origen cultural o nacional, malaltia, religió, llengua, sexe, gènere ni orientació sexual. Des de la diversitat volem la igualtat perquè ser diferent no ha de voler dir ser desigual en drets. Creiem en una societat que respecti les afinitats de qualsevol col·lectiu i les diferències dels individus: no hi ha més norma que la pluralitat.

APOSTEM per una educació igualitària i no discriminadora de la diversitat sexual. A partir de l’escola cal educar en el respecte a la diferència i evitar la marginació dels i les joves lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals. Ja és hora que les nostres universitats incloguin la realitat de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals a la docència i a la recerca amb plena normalitat. Ja és hora que els col·legis professionals incloguin, en la seva formació, la diversitat sexual, cosa que Avui encara molts no fan.

PROPOSEM al món sindical i empresarial la plena equiparació de drets per a les parelles del mateix sexe respecte dels matrimonis, ho volem veure palès a tots i cadascun dels convenis laborals, volem que a la feina no hi hagi discriminació de cap mena per raó d’orientació sexual o de gènere.

DEMANEM un cop més el respecte per als gais i lesbianes afectats pel VIH/SIDA, perquè pateixen una doble opressió i denunciem enèrgicament les dificultats de reinserció laboral per a totes les persones seropositives. Quan guanyen una millor qualitat de vida es troben amb una veritable mort civil. NO S’HA ACABAT la lluita contra el VIH/SIDA, ben al contrari, l’èxit parcial de les noves medicacions no ha de fer oblidar els durs efectes secundaris d’aquestes, ni la gravetat de la malaltia. Un 18% del col·lectiu gai a Barcelona es portador del VIH. Calen més recursos, cal més solidaritat i cal més compromís de tothom, siguin empreses, institucions o persones, per a guanyar aquesta batalla i no baixar la guàrdia.

ENS PREOCUPA la situació de la gent gran homosexual, una generació que va viure la pitjor repressió franquista, víctima fàcil de la delinqüència i, sobre tot, abocada a un difícil encaix a les residències de la tercera edat. Entenem que l’assistència domiciliària ha d’ésser l’opció que les administracions públiques prioritzin. I, per tant, RECLAMEM la rehabilitació de les persones perseguides per l’antiga Llei de Perillositat Social i volem per a elles les mateixes pensions i compensacions que han rebut els ex-presos polítics de la dictadura.

LES FAMÍLIES HOMOPARENTALS són avui reptes que reclamen el suport de la societat i el reconeixement de les institucions. Dret d’adopció i potestat compartida: la maternitat i la paternitat es més que un fet biològic limitat a l’heterosexualitat. Perquè siguin veritables en la seva funció han d’incloure un desig de ser mare o pare i és aquest desig el que fa a una dona mare i a un home pare, al marge de la seva orientació sexual. Això sí, per als nostres fills i filles volem el mateix tracte que per la resta d’infants. Les parelles lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals han de tenir els mateixos drets i els mateixos deures que els matrimonis, entre els més urgents els d’adopció d’infants i nacionalització de la parella estrangera.

LES PERSONES TRANSSEXUALS es veuen exposades més que ningú a greus discriminacions, sigui a la feina, com a l’assistència sanitària i psicològica en cas d’operacions de canvi de sexe. Cal, inexcusablement, que els grups de transsexuals siguin interlocutors i que se’ls escolti abans de l’aprovació de qualsevol llei que els pugui afectar.

Els drets de gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals son simplement Drets Humans, per això els celebrem plegats amb tota la societat. Queda molt per fer i sentin veritable orgull de tot el que hem guanyat. Perquè estimem i ens estimem, volem igualtat des de la diversitat.

Barcelona, juny de 2003